La quadratura del cercle i el correfoc de la Mercè de Barcelona

Finals dels setanta, feia poc que s’havien restablert els ajuntaments democràtics i molt a poc a poc, tot tornava al seu lloc. La cultura popular catalana no va ser diferent, i en els anys 79 i 80 apareixen del no res, els correfocs o cercaviles de foc a Reus i a Barcelona, eren una evolució casual dels balls de diables, dels balls estàtics (*); Neix el correfoc de la Mercè, de la festa major de Barcelona i els pares mi porten, expectació, la foto que recordo es a les Rambles de Barcelona, a la vorera contra la paret; els pares poder eren bojos, uns paios amb banyes i tirant foc, venien cap a nosaltres, es va acabar la reixa de la finestra que teníem al costat, i des d'allà dalt de la reixa va néixer un diable.

   

Passen els anys, amb el temps m’havia oblidat d’aquell correfoc i ja de jove, amb un grup d’amics, decidim anar a rostir-nos altre vegada al correfoc de la Mercè. Ens va enganxar, seria per allò de l’olor a pólvora que un cop l’ensumes estàs venut,  i vàrem repetir un munt d’anys, la foto que recordo es, remullar-nos en una font que hi havia entre la Plaça de Sant Jaume i la Plaça Sant Miquel, colles i dracs sortint de dins de l’Ajuntament de Barcelona, una plaça de Sant Jaume a petar, una traca penjada que s’encén i es despenja caient sobre de la gent, empentes, caigudes eren altres temps i de sobte, em trobo al terra al inici del carrer Jaume I cridant no passaran, no passaran, dos dracs i una colla de diables venint cap allà, us asseguro que van passar.

   

Torna a passar un bon grapat d’anys i el destí em porta a viure a Rubí, en aquella època jo ja era patumaire i no em perdia una Patum de Berga ni de broma, avui dia tampoc; Sense buscar-ho entro en una colla de diables, tan se val el nom i la colla em torna a portar al mateix lloc, al correfoc de la Mercè, aquest cop sent Jo diable i cremant en el personal, cremem uns cinc anys seguits, els primers anys es sortia de davant la Catedral de Barcelona i els últims del Mercat de Santa Caterina. El correfoc havia evolucionat ja era un aparador, una finestra, un espectacle per “Guiris” i Ciutadants. En el mon del foc poder la màxima responsabilitat la vaig agafar els anys de cap de colla a la Mercè de Barcelona.

   

El participar les colles de forà en el correfoc de la Mercè, es va acabar  i et tornes a oblidar de Ell, però els anys passen i altre vegada sense buscar-ho, entro a formar part dels PAT’s Productors Artístics Tradicionals, es dir, membre de l’organització al llarg de les festes majors de Barcelona, la Mercè i Santa Eulalia, controlant cercaviles i activitats de cultura popular. I allà me’l trobo una altre vegada, el correfoc de la Mercè, aquesta vegada des de dins però de PAT, controlant les colles, els dracs i a la gent, vetllant amb un ambient de feina immillorable el bon funcionament d’un correfoc que porto a dins, que vaig descobrir de petit, que vaig gaudir de Jove, on vaig fer el diable de gran i on he acabat ajudant per fer-lo possible i pel seu bon funcionament.

   

Experiència viscuda al llarg dels anys, enllaçant capítols que segur el destí tenia reservats, li dic la Quadratura del Cercle.

(*) Blog de Cultura Rubí