La llengua de bou o picornell pelut

La llengua de bou o picornell pelut (Hydnum repandumdel grec hydon: un tipus de tubercle) és un bolet excel·lent comestible de l'ordre dels thelephorales.

És un bolet molt trencadís, difícil de collir sencer. El capell de 3-15　cm, passa de ser convex, a aplanat, i finalment aplanat deprimit. És molt irregular i presenta el marge molt gruixut i lobulat. La superfície és ondulada, seca i finament vellutada, de color pàl·lid, que va del blanc a un groc molt clar, podent enfosquir-se fins a gairebé ataronjat. Himeni format per agulletes molt fràgils, trencadisses, decurrents, i més clares que el barret. Esporada de color daurat. Peu curt, irregular i gruixut, sovint excèntric, primer és de color blanquinós, més tard ocre, i finalment es taca de bru ferruginós. Carn blanca, que es torna groga i posteriorment taronja en estar en contacte amb l'aire. És compacta i no sol corcar-se. La seva olor és fruitada i el seu gust, lleugerament amargant.

Fong micorrizogen que viu en tota mena de boscos, encara que prefereix els planifolis. Encara que no gaire nombrós, es troba des del litoral fins als Pirineus.

Es un bon comestible però abans requereix que es bulli una bona estona, ja que així perd l'amargantor de la carn. Especialment recomanat per guisats, car agafa el gust dels altres ingredients. Es pot conservar amb vinagre
    

   

En els mateixos llocs, surt la llengua de bou vermellosa (Hydnum rufescens), d'una mida menor i de color més pujat fins a taronja vermellós, també comestible. A les pinedes de pi blanc, als mateixos llocs on surt la llenega (Hygrophorus latitabundus), surt la llengua de bou blanca (Hydnum albidum), totalment blanca, un bon comestible i menys amargant.

Aquest bolet el trobo pels voltants de Sant Boi de Lluçanès, On en trobes un, normalment hi ha un munt, en filera, tot seguint un marge, mig enterrats, van be per acompanyar altres bolets, saltejats a la paella o guisats amb carn, però sols, almenys jo no li trobo la gracia al seu gust amargant. El nom li ve donat per que les espores a la seva part inferior, recorden doncs això, la llengua d’un bou o vaca, si vaig en temps, només collir-los ja li trec les espores amb la navaja, sinó la van deixant per sobre de la resta de bolets del cistell.