Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #projectes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #projectes. Mostrar tots els missatges

dilluns, 1 de maig del 2017

Apostant sempre pel jovent

L’any 2009, un grup de joves, que dirigien i formaven part dels tabalers de la riera, grup avui desaparegut, vinculat a la colla de diables de la riera, van venir a trobar-me i van plantejar-me un projecte infantil de percussió, aleshores Jo era ja cap de colla de l’entitat i portava gran part del pes de la seva direcció.

Aquest Jovent, sentia la necessitat de treballar pels mes petits i difondre la percussió, les expectatives eren grans; Ja feia uns quatre anys que treballàvem plegats amb tabalers de la riera, i vaig pensar que era el moment d’apostar per Ells i de que poguessin formar-se amb noves responsabilitats i obligacions, la idea es va posar sobre de la taula amb el meu suport incondicional, poc a poc, va anar agafant forma, fins a convertir-se en un projecte sòlid, l’experiència adquirida des de l’any 2002 amb les espurnes i trons, secció infantil de la Colla de Diables de la Riera, sumat, a l’entrada massiva de nens i nenes que en aquells moments volien ser diables, va diluir alguns dubtes inicials i facilitar les primeres passes, donant ales en el nou projecte.

Entrat l’any 2010, vàrem fer be la feina i es van comprar els primers instruments amb una subvenció municipal, Recordo el 18 de maig de 2010, com un dia intens, un dia de nervis, va ser el dia de la presentació solemne a l’auditori del Castell de Rubí, dels Tronats del Tabal, que naixia com una secció infantil de percussió, amb les expectatives posades en el futur immediat Va ser el somni de tres joves, Oscar Jimenez, Laura Hueso i Juan Carlos Carmona, somni que vaig ajuda a fer realitat, convertint-lo en projecte.

Tronats del Tabal neix i es forma com un grup de percussió infantil, sense adonar-nos, es consolida amb l’entrada constant de nous membres i en poc temps es converteix en un grup de percussió juvenil que absorbeix en els Tabalers de la Riera de Rubí, fet que provoca la dissolució dels tabalers l’any 2012. Els Tronats del Tabal segueixen en actiu avui dia, Algun d’aquells nens i nenes que van estar en el seu inici aprenent a tocar un instrument, mes endavant aprenent a formar part d’un col·lectiu i avui dirigint aquest gran grup de percussió, creixent i formant-se com a persones.

Per mi va ser una experiència viscuda, una bona experiència que només m’ha donat satisfaccions, veure’ls avui  com segueixen endavant es un gran orgull personal al igual que se que ho es per aquests tres joves que un bon dia els va passar pel cap un somni que es va fer realitat.

divendres, 17 de febrer del 2017

Un projecte que va canviar la historia de les colles de diables locals

Fotografia de Roser Aguilar

Un dels projectes que he liderat que mes satisfaccions personals va donar-me, poder va ser l’exposició del 25è Aniversari de la Colla de Diables de la Riera de Rubí.
   
L’exposició va ser el Març de l’any 2015, però la feina va començar quasi tres anys abans, sense saber que tot plegat acabaria en una exposició d’aniversari de la colla de diables.
   
En una conversa amb Jordi Milà, membre fundador de la colla, va comentar-me que en el web de l’entitat no estava ben explicat els inicis de la colla de diables, i recordo que li vaig comentar, un dia en parlem Aquest dia va arribar desprès d’un any ben be, vàrem quedar i fent-me entrega d’una copia dels primers estatuts de la colla, em va explicar com va començar tot plegat. La historia engrescava i vaig començar a quedar amb mes persones que havien estat membres de l’entitat, volia saber de la veu dels protagonistes com havia estat la historia de la colla des dels seus inicis fins l’any que Jo vaig entrar, quasi be any i mig entrevistant-me amb un i amb un altre i recollint fotografies antigues i actuals.
   
A tot això, quan Jordi Selga i Xavi Miquel m’expliquen com van confeccionar els primer vestits, esbrino que dos vestits antics que corrien pel local, eren dels primers que va tenir l’entitat, al igual que unes maces que corrien per allà, que un cop decapades eren també de les primers que es van fer servir. Tot aquest material, tal i com Jo entenc la Cultura Popular, no es podia malmetre i tot parlant amb el director del Museu Municipal de Rubí, Joan Gallisa, em va proposar obrir una col·lecció en el Museu de l’entitat, i així es va fer i es va entrar un munt de material que ja estava en desús.
   
Disposar d’aquest material, en aquells moments ja catalogat en el museu de la ciutat,  va portar a començar a parlar de fer una exposició i l’exposició va acabar sent la del 25è aniversari de l’entitat.
   
Personalment Jo no entenia una celebració d’un 25è aniversari sense comptar amb les altres dues colles de diables locals, excisions de la nostra, i aquí vaig començar una feina complicada però no impossible, trobar un consens i un apropament entre les tres colles de diables de Rubí. Tot va anar be, van estar encantats de formar part de l’exposició i de les celebracions i que fos així, es una satisfacció personal que poca gent entén.
   
A rel d’aquest consens, el cap del desaparegut Monstre de la Riera, que havia portat mes d’un mal de cap entre les colles de Diables, doncs feia anys que estava guardat en el nostre local i allà no havia d’estar, i desprès de parlar amb el seu autor, Pep Borràs, es va decidir conjuntament que seria retornat a la ciutat mitjançant el Museu Municipal, que es on vaig entendre que havia d’estar, avui esta exposat a la Biblioteca Mestre Marti Tauler. Aprofitant l'aproximació que va haver entre les colles, treballo i fem possible un correfoc de diables de festa major en un format de 6 colles el mateix any de l’aniversari i després es va acaba consolidant.
  
I aquí no acaben les satisfaccions que va donar-me aquest projecte, es va rodar un curt audiovisual amb la col·laboració de dos cracks, el meu volgut amic Blai Ferran i Marc Galceran de la productora la CrestaVisual. Tot va començar demanant a Blai quatre imatges per l’exposició i va acabar rodant un audiovisual que us adjunto al final d’aquest post. Tot plegat una experiència viscuda, explicada en quatre ratlles però que es va coure al llarg de quatre anys.
Audiovisual de la historia de l'Entitat 

Audiovisual de la Crestavisual

Audiovisual de l'exposició del 25è Aniversari de l'entitat

Audiovisual de la Crestavisual