Apostant sempre pel jovent

L’any 2009, un grup de joves, que dirigien i formaven part dels tabalers de la riera, grup avui desaparegut, vinculat a la colla de diables de la riera, van venir a trobar-me i van plantejar-me un projecte infantil de percussió, aleshores Jo era ja cap de colla de l’entitat i portava gran part del pes de la seva direcció.

Aquest Jovent, sentia la necessitat de treballar pels mes petits i difondre la percussió, les expectatives eren grans; Ja feia uns quatre anys que treballàvem plegats amb tabalers de la riera, i vaig pensar que era el moment d’apostar per Ells i de que poguessin formar-se amb noves responsabilitats i obligacions, la idea es va posar sobre de la taula amb el meu suport incondicional, poc a poc, va anar agafant forma, fins a convertir-se en un projecte sòlid, l’experiència adquirida des de l’any 2002 amb les espurnes i trons, secció infantil de la Colla de Diables de la Riera, sumat, a l’entrada massiva de nens i nenes que en aquells moments volien ser diables, va diluir alguns dubtes inicials i facilitar les primeres passes, donant ales en el nou projecte.

Entrat l’any 2010, vàrem fer be la feina i es van comprar els primers instruments amb una subvenció municipal, Recordo el 18 de maig de 2010, com un dia intens, un dia de nervis, va ser el dia de la presentació solemne a l’auditori del Castell de Rubí, dels Tronats del Tabal, que naixia com una secció infantil de percussió, amb les expectatives posades en el futur immediat Va ser el somni de tres joves, Oscar Jimenez, Laura Hueso i Juan Carlos Carmona, somni que vaig ajuda a fer realitat, convertint-lo en projecte.

Tronats del Tabal neix i es forma com un grup de percussió infantil, sense adonar-nos, es consolida amb l’entrada constant de nous membres i en poc temps es converteix en un grup de percussió juvenil que absorbeix en els Tabalers de la Riera de Rubí, fet que provoca la dissolució dels tabalers l’any 2012. Els Tronats del Tabal segueixen en actiu avui dia, Algun d’aquells nens i nenes que van estar en el seu inici aprenent a tocar un instrument, mes endavant aprenent a formar part d’un col·lectiu i avui dirigint aquest gran grup de percussió, creixent i formant-se com a persones.

Per mi va ser una experiència viscuda, una bona experiència que només m’ha donat satisfaccions, veure’ls avui  com segueixen endavant es un gran orgull personal al igual que se que ho es per aquests tres joves que un bon dia els va passar pel cap un somni que es va fer realitat.

Un model de festa major fet realitat, la festa major petita coneguda com la festa de Sant Roc

La Festa Major de Sant Roc es celebrava l’últim cap de setmana del mes d’agost i era organitzada principalment pel Casal Popular i l’Ajuntament, hi participava la Germandat de Sant Roc, essent realment una segona Festa Major de Rubí, però amb el temps la festa va decaient  i es converteix en una festa residual en la qui hi havia sardanes i poca cosa més.

      

Per la Festa major de Sant Pere hi havia moltes mes activitats, tal com passa ara. Una d’elles era el Certamen de l’elecció de la Pubilla de Rubí, a càrrec del Foment de les Tradicions Catalanes. Per esponjar la Festa Major de Sant Pere, aquesta activitat es va traslladar a la Festa Major de Sant Roc, celebrant-se al pati de Col·legi Pau Casals.

A finals de la dècada dels 90 quan es deixa de fer aquest Certamen, és quan la Taula de Cultural Popular i Tradicional recupera la festa i conjuntament amb l’Ajuntament és qui l’organitza.

Des de llavors i al llarg de la primera dècada dels anys 2000, la festa major de Sant Roc passa a ser la festa de la cultura popular tradicional Catalana de la Ciutat, on les diferents entitats de la Taula de Cultura realitzaven les seves activitats disgregades per les diferents places del centre de la ciutat. Es posen en marxa noves iniciatives com la dels Castellers de Rubí, amb la Xerricada Popular de Rubí i la col·laboració de l’associació d’animació del carrer Sant Jaume, ambdues membres de la Taula de Cultura; Trobades de Gegants d’arreu del país organitzades per les colles locals, Audicions de Sardanes, les Matines que mes endavant esdevingueren la Tronada de Sant Roc, per despertar-ne els Veïns, amb els diables, les gralles i la percussió; els versots satírics de les colles de diables, la Diada castellera i fins hi tot un correfoc infantil.

Així es va mantenir la festa de Sant Roc, al llarg d’uns 15 anys, però mancada de difusió i amb poca participació ciutadana va començar a perillar en el calendari de la ciutat, i va ser llavors quan l’any 2010 la Taula de Cultura popular i tradicional es posar a fer feina i tirar endavant un nou model de festa, basat en el que ja fèiem però pensat amb la participació de la ciutadania.

“Ha estat una bona experiència viscuda, poder col·laborar en el canvi d’una festa major, encara que sigui la segona festa major o la festa major petita, que a Rubí es la festa de Sant Roc. Inspirat amb la Patum de Berga i pensant amb la cultura popular de Rubí, vaig dissenyar i escriure un model de festa, que no canviava del tot els continguts de la pròpia festa, però si la festa; Era necessari un canvi a la festa i des de l'ajuntament es van demanar projectes o propostes, el projecte el vaig presentar l’any 2009 a la Taula de Cultura popular i tradicional de Rubí, va ser l’únic projecte que es va presentar, no m’ho esperava, però el projecte va ser acceptat i aprovat. La Taula de Cultura va posar fil a l’agulla i en les primeres edicions, van creure-se’l i se’l van fer seu; Avui, 8 anys desprès, el model de festa s’ha consolidat i personalment estic molt orgullós de Ell i de la feina feta. Va ser una sort trobar-me en cada moment amb les persones adequades,  les que el van impulsar, la Regidora de Cultura del moment Neus Muñoz i el Cap de Cultura anterior a l’actual, Jep Quintas i les que el van fer possible a base d’hores de feina, un equip humà increïble, com ho son els companys de l’actual comissió de les festes de Sant Roc. Segur que algun dia tornarà a canviar el model d’aquesta festa, però ha estat un somni fet realitat que deixarà petjada i perdurarà en els meus records”.

Aquest nou model de funcionament es l’actual, la Taula de Cultura el porta evolucionant des de fa 5 anys, la clau va ser concentrar totes les activitats en un sol espai, una plaça, i la plaça escollida va ser la del Dr Guardiet. Avui es conservaren totes les activitats que abans es feien i se’n afegiren de noves, però tot passa a la plaça o se inicia i/o finalitza a la plaça, sent la plaça del Dr Guardiet el nucli de la festa i el seu punt neuràlgic, fet, que afegit a una millor difusió de la festa, a l’existència de les xarxes socials i a l’estar pensat amb la participació de la ciutadania, podem dir que tot i que el model no ha acabat d’evolucionar, els resultats son evidents amb mes de 5.000 i 6.000 persones participant al llarg del cap de Setmana.

Enguany la festa es celebra el primer dissabte de setembre, el Dijous ja hi ha activitat amb la col·laboració de l’Ateneu Municipal. Divendres es el inici de la festa des de el Celler Cooperatiu, on un personatge vingut del passat ens dona la benvinguda, dinamitza i ens presenta la festa, Trobada de Besties, sopar popular en el carrer Sant Jaume i a Xerricar. Dissabte mati esta dedicat a la canalla amb un munt d’activitats infantils a la plaça del Dr Guardiet i per la tarda celebrem el gros de la festa, amb mostra d’entitats; La Taula de Cultura treballa sempre pensant mes enllà de la temporada vigent, amb la intenció de protocol·litzar els actes de dissabte a la tarda, Gegants, Balls participatius, Castells, percussió, Sardanes, la ballada de l’àliga de l’Esbart Dansaire, com acte solemne de la festa, les incorporacions d’elements nous com les bruixes d’arrel, que acaben sent sotmeses a l’aquelarre dels diables... El foc com element purificador, com ho foren les llepades del gos de sant roc que també tenien un efecte curatiu, finalitzant amb l’Esclat de Festa on totes les entitats conviden a la ciutadania a embogir i giravoltar per la plaça, oportunitat de veure a tothom fent la seva activitat a l’hora, amb una música que porta per nom, esclat rubinenc, que fa que l’esclat de festa sigui un element unificador i diferent; Tot seguit Versots, sopar popular i Concert. Diumenge despertem els veïns amb la Tronada, tot seguit Trobada de Gegants i Diada castellera i per finalitzar a la tarda Tabalada amb la percussió de protagonista, Sardanes, Correfoc Infantil i les havaneres de diumenge i la possibilitat de créixer convidant aquest any a uns veterans com plaça nova de Barcelona, que celebren enguany les seves 426 festes de sant roc.

La Taula de Cultura ha fet molta feina, ha salvat una petita gran festa i esta convençuda de que en uns anys, aconseguirà que sigui una festa esperada i participativa on tothom trobi el seu espai i el seu lloc per formar-ne part.