El Rovelló, esclata – sang (Lactarius sanguifluus), sabia que acabaria parlant del Rovelló, com no, es potser un dels bolets mes buscats, el mes apreciat per la gran majoria, no per a mi, de fet si ni han es el bolet fàcil, si no en trobes, si portes altres tipus de bolets no tan coneguts, però personalment molt millors, On vas, es la gran frase, Ai el rovelló, sembla el rei de la selva.
Com sempre he buscat informació, (es caracteritza per desprendre, quan es talla, un poc de líquid de color vinós que podria semblar sang o òxid (rovell) que en poc temps es torna de color verdós. D'aquí el nom amb que se'l coneix. Els bolets més joves tenen el barret convex, però a mesura que creix, s'aplana i acaba en forma d'embut. Les làmines són fines, atapeïdes i decurrents pel peu. El làtex, si se n'han menjat forces, pot acolorir l'orina però no té cap efecte nociu. El peu, rabassut, sol estar tacat. Sovint s'anomena rovelló un altre bolet del mateix gènere: el pinetell (Lactarius deliciosus), també molt apreciat gastronòmicament. Alhora a vegades també es diu pinetell a aquest bolet. Ambdós són, sens dubte, els bolets de bosc comestibles més coneguts a Catalunya. No s'han de confondre amb la lletraga, esclata-sang de llet o lleterola (Lactarius chrysorrheus), bolet no comestible, aparentment com el rovelló però més petit i amb un color més clar i que quan es trenca en surt llet blanca).
El Pinetell o rovelló d'obaga (Lactarius deliciosus)
Informació buscada, (El seu barret té una mida de 5 a 15 centímetres, amb el marge involut en els exemplars joves. La cutícula llisa presenta cercles concèntrics de color ataronjat i vermellosos. Sovint presenta taques verdes, sobretot a les ferides. Les làmines inferiors són de color ataronjat podent presentar taques verdes. El peu, de color blanc puntejat de taronja viu, medeix entre 3 i 5 centímeters d'alt, i entre 1 i 3 centímetres de diàmetre. El pinetell desprèn un làtex de color taronja i gust dolç, que el distingeix del rovelló (Lactarius sanguifluus), amb qui es confon sovint. En alguns indrets el pinetell rep el nom de rovelló o rovelló d'obaga, incrementant la confusió entre ambdues espècies).
Es poden trobar rovellons i Pinetells, a quasi la totalitat del territori català, però es clar no dins els mateixos períodes, els micelis, necessiten unes condicions idèntiques arreu per fer esclatar o fer florir el bolet, i aquestes no es donen a l’hora a tot el territori, explicant-ho sense tecnicismes , els primers de la temporada es donen en el prepirinenc i conforme el fred avança i la temperatura canvia setmana rere setmana, van apareixen mes cap el litoral i desapareixen del interior.
El rovelló es fa sobretot a la regió mediterrània, vol calor i boscos solejats, m’entres els pinetells es fan a tot Europa, creix a les pinedes, sobre tota mena de sòls
Les rovelloneres són llocs on solen sortir els bolets de forma abundant per ser llocs on hi ha un extens miceli ocupant el substrat i que cada temporada "floreix" amb els acondiciats bolets.
Quan el bolet ha estat envaït pel paràsit Hypomyces lateritius i quedat desproveït de làmines llavors s'anomena rovellona, rovellola o mare de rovelló.
En l’àmbit gastronòmic, els rovellons i pinetells son força bons fets a la brasa, en el meu cas es quan mes gustosos els trobo, però en defecte d’una bona barbacoa, sempre poden acabar passats per la paella amb altres tipus de bolets, all i julivert, si es tracta d’una bona temporada, a fer conserves, la meva especialitat heretada de la meva avia, son els rovellons amb vinagre, molt bons per prendré com a tapa en apetitius.
Parlant d'aquests bolets, Sant Boi de Lluçanès no es pas l’excepció, allà trobarem Rovellons i Pinetells en molts dels seus boscos, val a dir que cada any es mes complicat omplir un bon cistell, doncs dones una puntada de peu a un arbre o el terra i apareixen 3 o 4 boletaires, quin mal que ha fet el programa de televisió que parla del tema, abans anaves a les 7:00 del matí i fins les 11:00, les 12:00 si et creuaves amb un boletaire, estaves de sort, per no sentir-te allà sol, però ara, fa fàstic, a les 7:00 el bosc sembla les rambles. De totes maneres tinc clar que hi hagi qui hi hagi, hagi passat qui hagi passat, si se’n fan, en collo, a vegades estàs ajupit collint-ne, passa gent pel costat renegant entre ells que no hi han, ni et veuen i jo anar fent. M’emprenya molt el xivarri dins el bosc, aquest que criden els quatre vents, des de el que troben fins on van a cagar, jo si vaig amb algú, només faig servir la xiulada curta, qui ve amb mi ja ho sap, una xiulada per dir on ets i una xiulada per saber on esta l’altre. Amb això hi ha prou.
Com tot bon bolet, existeixen les rovelloneres, llocs on es fan forces rovellons i on normalment cada any ni han. Sempre fa il•lusió trobar una bona rotllana de rovellons, la anècdota amb aquest bolet va ser ja fa uns quants anys, allà Sant Boi quan ben dinat, vaig anar a mirar un possible lloc nou, ja que pel matí vaig a collir i alguna tarda vaig a mirar, aquell dia en menys de 30` ja estava de tornada amb mes de 55 rovellons, jo plorava, pel temps que us he dit, podeu deduir que esta ven a prop del Poble, en arribar aquest lloc, en veig 2, desprès tres mes i en ajupir-me i mirar a munt, dins uns esbarzers, tot era taronja Robello, quasi m’agafa un cobriment, XD, doncs acaba de trobar una rovellonera, allà en vaig trobar uns quants anys seguits, fins i tot per no perdré temps anava amb una lot, abans de que sortís el sol, els collia i quan el sol s’enlairava, jo ja era a una altre banda, Però el bosc es el bosc i el bosc es tala, en aquest també ho van fer, al fer-ho van canviar suposo, les condicions de la zona i mai mes, de fet fa unes quatre temporades que no hi passo, la que be ho tornaré a fer, potser torna haver-hi sort.
Val a dir que en altres llocs forà de Catalunya se’n fan molts, tothom se les dona de quants n’ha collit, però com els de casa enlloc i amb diferencia, aquí potser en collim i en mengem molts menys, però que bons que son.
