Un model de festa major fet realitat, la festa major petita coneguda com la festa de Sant Roc

La Festa Major de Sant Roc es celebrava l’últim cap de setmana del mes d’agost i era organitzada principalment pel Casal Popular i l’Ajuntament, hi participava la Germandat de Sant Roc, essent realment una segona Festa Major de Rubí, però amb el temps la festa va decaient  i es converteix en una festa residual en la qui hi havia sardanes i poca cosa més.

      

Per la Festa major de Sant Pere hi havia moltes mes activitats, tal com passa ara. Una d’elles era el Certamen de l’elecció de la Pubilla de Rubí, a càrrec del Foment de les Tradicions Catalanes. Per esponjar la Festa Major de Sant Pere, aquesta activitat es va traslladar a la Festa Major de Sant Roc, celebrant-se al pati de Col·legi Pau Casals.

A finals de la dècada dels 90 quan es deixa de fer aquest Certamen, és quan la Taula de Cultural Popular i Tradicional recupera la festa i conjuntament amb l’Ajuntament és qui l’organitza.

Des de llavors i al llarg de la primera dècada dels anys 2000, la festa major de Sant Roc passa a ser la festa de la cultura popular tradicional Catalana de la Ciutat, on les diferents entitats de la Taula de Cultura realitzaven les seves activitats disgregades per les diferents places del centre de la ciutat. Es posen en marxa noves iniciatives com la dels Castellers de Rubí, amb la Xerricada Popular de Rubí i la col·laboració de l’associació d’animació del carrer Sant Jaume, ambdues membres de la Taula de Cultura; Trobades de Gegants d’arreu del país organitzades per les colles locals, Audicions de Sardanes, les Matines que mes endavant esdevingueren la Tronada de Sant Roc, per despertar-ne els Veïns, amb els diables, les gralles i la percussió; els versots satírics de les colles de diables, la Diada castellera i fins hi tot un correfoc infantil.

Així es va mantenir la festa de Sant Roc, al llarg d’uns 15 anys, però mancada de difusió i amb poca participació ciutadana va començar a perillar en el calendari de la ciutat, i va ser llavors quan l’any 2010 la Taula de Cultura popular i tradicional es posar a fer feina i tirar endavant un nou model de festa, basat en el que ja fèiem però pensat amb la participació de la ciutadania.

“Ha estat una bona experiència viscuda, poder col·laborar en el canvi d’una festa major, encara que sigui la segona festa major o la festa major petita, que a Rubí es la festa de Sant Roc. Inspirat amb la Patum de Berga i pensant amb la cultura popular de Rubí, vaig dissenyar i escriure un model de festa, que no canviava del tot els continguts de la pròpia festa, però si la festa; Era necessari un canvi a la festa i des de l'ajuntament es van demanar projectes o propostes, el projecte el vaig presentar l’any 2009 a la Taula de Cultura popular i tradicional de Rubí, va ser l’únic projecte que es va presentar, no m’ho esperava, però el projecte va ser acceptat i aprovat. La Taula de Cultura va posar fil a l’agulla i en les primeres edicions, van creure-se’l i se’l van fer seu; Avui, 8 anys desprès, el model de festa s’ha consolidat i personalment estic molt orgullós de Ell i de la feina feta. Va ser una sort trobar-me en cada moment amb les persones adequades,  les que el van impulsar, la Regidora de Cultura del moment Neus Muñoz i el Cap de Cultura anterior a l’actual, Jep Quintas i les que el van fer possible a base d’hores de feina, un equip humà increïble, com ho son els companys de l’actual comissió de les festes de Sant Roc. Segur que algun dia tornarà a canviar el model d’aquesta festa, però ha estat un somni fet realitat que deixarà petjada i perdurarà en els meus records”.

Aquest nou model de funcionament es l’actual, la Taula de Cultura el porta evolucionant des de fa 5 anys, la clau va ser concentrar totes les activitats en un sol espai, una plaça, i la plaça escollida va ser la del Dr Guardiet. Avui es conservaren totes les activitats que abans es feien i se’n afegiren de noves, però tot passa a la plaça o se inicia i/o finalitza a la plaça, sent la plaça del Dr Guardiet el nucli de la festa i el seu punt neuràlgic, fet, que afegit a una millor difusió de la festa, a l’existència de les xarxes socials i a l’estar pensat amb la participació de la ciutadania, podem dir que tot i que el model no ha acabat d’evolucionar, els resultats son evidents amb mes de 5.000 i 6.000 persones participant al llarg del cap de Setmana.

Enguany la festa es celebra el primer dissabte de setembre, el Dijous ja hi ha activitat amb la col·laboració de l’Ateneu Municipal. Divendres es el inici de la festa des de el Celler Cooperatiu, on un personatge vingut del passat ens dona la benvinguda, dinamitza i ens presenta la festa, Trobada de Besties, sopar popular en el carrer Sant Jaume i a Xerricar. Dissabte mati esta dedicat a la canalla amb un munt d’activitats infantils a la plaça del Dr Guardiet i per la tarda celebrem el gros de la festa, amb mostra d’entitats; La Taula de Cultura treballa sempre pensant mes enllà de la temporada vigent, amb la intenció de protocol·litzar els actes de dissabte a la tarda, Gegants, Balls participatius, Castells, percussió, Sardanes, la ballada de l’àliga de l’Esbart Dansaire, com acte solemne de la festa, les incorporacions d’elements nous com les bruixes d’arrel, que acaben sent sotmeses a l’aquelarre dels diables... El foc com element purificador, com ho foren les llepades del gos de sant roc que també tenien un efecte curatiu, finalitzant amb l’Esclat de Festa on totes les entitats conviden a la ciutadania a embogir i giravoltar per la plaça, oportunitat de veure a tothom fent la seva activitat a l’hora, amb una música que porta per nom, esclat rubinenc, que fa que l’esclat de festa sigui un element unificador i diferent; Tot seguit Versots, sopar popular i Concert. Diumenge despertem els veïns amb la Tronada, tot seguit Trobada de Gegants i Diada castellera i per finalitzar a la tarda Tabalada amb la percussió de protagonista, Sardanes, Correfoc Infantil i les havaneres de diumenge i la possibilitat de créixer convidant aquest any a uns veterans com plaça nova de Barcelona, que celebren enguany les seves 426 festes de sant roc.

La Taula de Cultura ha fet molta feina, ha salvat una petita gran festa i esta convençuda de que en uns anys, aconseguirà que sigui una festa esperada i participativa on tothom trobi el seu espai i el seu lloc per formar-ne part.

15 anys com a Diable de la Riera de Rubí

15 anys fent el diable entre els diables de la riera de Rubí, doncs va ser la temporada de l’any 2003 quan va donar inici una aventura diabòlica, que ha finalitzat precipitadament aquesta temporada 2017, així doncs, com parlem de passat, avui es una experiència viscuda, un aprenentatge on he pogut formar-me com a diable però sobretot com a persona.

Ha estat una experiència irrepetible, que m’ha permès conèixer els meus propis límits i aquests m’han sorprès. Una experiència que m’ha obert una ciutat on ja hi vivia i la tenia dormida. Una experiència al llarg de la qual he conegut a molta gent i he sabut conèixer aquesta gent, i així poder ara escollir a les millors persones entre les que quedar-me desprès de l’experiència viscuda. També he conegut el teixit associatiu i cultural de Rubí, les seves interioritats i les d’un munt d’entitats de cultura popular i tradicional, a les persones que treballant per aquestes entitats, algunes del meu mateix tarannà, amb les quals construir projectes es molt fàcil.

No he treballat per a Mi, he treballat sempre pensant en els demes, en la gent de la meva entitat i en la gent que surt a viure les festes majors, les festes populars, les tradicions, pensant sempre en el que m’agradaria trobar-me e intentant convertir-ho en les millors opcions, treballant amb persones que actuen amb idèntiques finalitats i sumen, amb la resta no es va enlloc.

Entrar a formar part de la taula de cultura, va ser el millor que va poder passar-me l’any 2005, no sols et dona la possibilitat de treballar per l’entitat que pertanys, sinó que culturalment parlant, tens la possibilitat de treballar per tota una ciutat. Vull atorgar-me haver aconseguit canvis d’actituds entre els seus membres, i avui una majoria de Ells, no tan sols assisteix a la taula per representar a una entitat, sinó a una ciutat i poder això ha estat el pas mes important que ha donat la taula de cultura popular i tradicional catalana de Rubí, des de que en formo part.

Els moments de mes responsabilitat son les dues temporades com a cap de colla infantil, (2006-2007). La temporada i mitja que vaig haver de ser President (2012-2013) i les 10 temporades com a cap de colla de diables (2008–2017).

El millor projecte, sens dubte transformar una colla de diables en un espai per les persones i les seves famílies, dins la cultura del foc i sense perdre els seus orígens i la seva identitat.

Els projectes posats en marxa, han estat diferents i singulars, sempre rodejat de les millors persones i treballant tots en equip: Tirant del jovent del moment, els Tabalers de la Riera (Any 2005); Ens vàrem deixar la pell en el procés de disseny i confecció dels actuals vestits de diables (Any 2008); Apostant de nou pel jovent, vaig ser cofundador dels Tronats del Tabal (Any 2010); El mateix any, diferents famílies ho tornàvem a donar tot pels actuals vestits infantils (Any 2010); fins hi tot vaig ajudar a impulsar un grup de Malabars (Any 2009) que va donar molt a parlar; Estava a totes, treia hores d’on podia i també va haver col·laboració en el ball de diables (Any 2010). Escriure al llarg de dos anys de feina, la historia de l’entitat, va ser de gran ajuda per posar ordre i a cadascú en el seu lloc, a partir de la qual es va poder dissenyar el format de celebració del 25é Aniversari de l’Entitat, que penso va estar a l’alçada del moment i de la gent que formàvem l’entitat (Any 2015). Acabant la celebració amb dos temes transcendentals, obrir una col·lecció de la colla dels diables de la riera de material retirat en el Museu Municipal i acabar amb el problema que suposava la possessió per part de l’entitat del cap del desaparegut Monstre de la Riera, problemàtica que enfrontava a dues entitats de diables locals des de feia molts anys, es va cedir a la ciutat en nom de l’entitat mitjançant el museu municipal, desprès de parlar amb el seu autor Pep Borràs, avui exposat en el vestíbul de la biblioteca municipal, Mestre Marti Tauler. 

Els projectes de ciutat pels quals vaig invertir hores i hores de reunions i reunions. Projectes posats en marxa gracies a la feina de moltes persones, com consolidar dos  correfocs infantils anuals a la ciutat, un correfoc de diables amb un nou format per 6 colles de diables, donant mes importància a la feina feta per intentar una millor entesa entre les colles de diables locals. El projecte de mes pes, el nou model de festa major petita, la festa de Sant Roc, que vaig escriure l’any 2009 i hem desenvolupat des de l’any 2010, arropat per un gran grup de persones de diferents entitats i el servei de cultura de l’ajuntament de Rubí, que es van creure el projecte, se’l van fer seu i ho han fet possible. Molta feina feta des del 2005 treballant per la cultura popular i tradicional Catalana de la ciutat, des de la Taula de Cultura i recentment compaginant-la amb la de la comissió de Sant Roc i la comissió de Reis.

Ara soc un diable a l’atur, però diable, amb possibilitat de cremar quan em faci falta, amb moltes idees i projectes propis, amb moltes portes obertes; Ara em trobo, donant-me un temps per escollir la millor opció i tornar a posar la maquinaria en marxa, amb lliçons apreses, intentaré fer-ho amb les persones adequades i espero aquest cop no equivocar-me tan, amb les persones que no fallen mai i pensant com sempre amb els demes i pels demes. Convençut de que el moment arribarà, i amb ell aviat un altre cop els èxits, amb serenor, tranquil·litat i sense precipitacions, la propera festa major serà sabàtica i aprofitaré el temps per aprendre una mica mes, ajudant a les entitats que m’ho requereixin.

I aquest es el llegat que deixo, desprès de 15 anys treballant des d’una entitat que vaig portar en el cor, però també en el cap.

Per acabar un petit recull de diferents fotografies que selecciono per il·lustrar aquesta experiència viscuda.