15 anys com a Diable de la Riera de Rubí

15 anys fent el diable entre els diables de la riera de Rubí, doncs va ser la temporada de l’any 2003 quan va donar inici una aventura diabòlica, que ha finalitzat precipitadament aquesta temporada 2017, així doncs, com parlem de passat, avui es una experiència viscuda, un aprenentatge on he pogut formar-me com a diable però sobretot com a persona.

Ha estat una experiència irrepetible, que m’ha permès conèixer els meus propis límits i aquests m’han sorprès. Una experiència que m’ha obert una ciutat on ja hi vivia i la tenia dormida. Una experiència al llarg de la qual he conegut a molta gent i he sabut conèixer aquesta gent, i així poder ara escollir a les millors persones entre les que quedar-me desprès de l’experiència viscuda. També he conegut el teixit associatiu i cultural de Rubí, les seves interioritats i les d’un munt d’entitats de cultura popular i tradicional, a les persones que treballant per aquestes entitats, algunes del meu mateix tarannà, amb les quals construir projectes es molt fàcil.

No he treballat per a Mi, he treballat sempre pensant en els demes, en la gent de la meva entitat i en la gent que surt a viure les festes majors, les festes populars, les tradicions, pensant sempre en el que m’agradaria trobar-me e intentant convertir-ho en les millors opcions, treballant amb persones que actuen amb idèntiques finalitats i sumen, amb la resta no es va enlloc.

Entrar a formar part de la taula de cultura, va ser el millor que va poder passar-me l’any 2005, no sols et dona la possibilitat de treballar per l’entitat que pertanys, sinó que culturalment parlant, tens la possibilitat de treballar per tota una ciutat. Vull atorgar-me haver aconseguit canvis d’actituds entre els seus membres, i avui una majoria de Ells, no tan sols assisteix a la taula per representar a una entitat, sinó a una ciutat i poder això ha estat el pas mes important que ha donat la taula de cultura popular i tradicional catalana de Rubí, des de que en formo part.

Els moments de mes responsabilitat son les dues temporades com a cap de colla infantil, (2006-2007). La temporada i mitja que vaig haver de ser President (2012-2013) i les 10 temporades com a cap de colla de diables (2008–2017).

El millor projecte, sens dubte transformar una colla de diables en un espai per les persones i les seves famílies, dins la cultura del foc i sense perdre els seus orígens i la seva identitat.

Els projectes posats en marxa, han estat diferents i singulars, sempre rodejat de les millors persones i treballant tots en equip: Tirant del jovent del moment, els Tabalers de la Riera (Any 2005); Ens vàrem deixar la pell en el procés de disseny i confecció dels actuals vestits de diables (Any 2008); Apostant de nou pel jovent, vaig ser cofundador dels Tronats del Tabal (Any 2010); El mateix any, diferents famílies ho tornàvem a donar tot pels actuals vestits infantils (Any 2010); fins hi tot vaig ajudar a impulsar un grup de Malabars (Any 2009) que va donar molt a parlar; Estava a totes, treia hores d’on podia i també va haver col·laboració en el ball de diables (Any 2010). Escriure al llarg de dos anys de feina, la historia de l’entitat, va ser de gran ajuda per posar ordre i a cadascú en el seu lloc, a partir de la qual es va poder dissenyar el format de celebració del 25é Aniversari de l’Entitat, que penso va estar a l’alçada del moment i de la gent que formàvem l’entitat (Any 2015). Acabant la celebració amb dos temes transcendentals, obrir una col·lecció de la colla dels diables de la riera de material retirat en el Museu Municipal i acabar amb el problema que suposava la possessió per part de l’entitat del cap del desaparegut Monstre de la Riera, problemàtica que enfrontava a dues entitats de diables locals des de feia molts anys, es va cedir a la ciutat en nom de l’entitat mitjançant el museu municipal, desprès de parlar amb el seu autor Pep Borràs, avui exposat en el vestíbul de la biblioteca municipal, Mestre Marti Tauler. 

Els projectes de ciutat pels quals vaig invertir hores i hores de reunions i reunions. Projectes posats en marxa gracies a la feina de moltes persones, com consolidar dos  correfocs infantils anuals a la ciutat, un correfoc de diables amb un nou format per 6 colles de diables, donant mes importància a la feina feta per intentar una millor entesa entre les colles de diables locals. El projecte de mes pes, el nou model de festa major petita, la festa de Sant Roc, que vaig escriure l’any 2009 i hem desenvolupat des de l’any 2010, arropat per un gran grup de persones de diferents entitats i el servei de cultura de l’ajuntament de Rubí, que es van creure el projecte, se’l van fer seu i ho han fet possible. Molta feina feta des del 2005 treballant per la cultura popular i tradicional Catalana de la ciutat, des de la Taula de Cultura i recentment compaginant-la amb la de la comissió de Sant Roc i la comissió de Reis.

Ara soc un diable a l’atur, però diable, amb possibilitat de cremar quan em faci falta, amb moltes idees i projectes propis, amb moltes portes obertes; Ara em trobo, donant-me un temps per escollir la millor opció i tornar a posar la maquinaria en marxa, amb lliçons apreses, intentaré fer-ho amb les persones adequades i espero aquest cop no equivocar-me tan, amb les persones que no fallen mai i pensant com sempre amb els demes i pels demes. Convençut de que el moment arribarà, i amb ell aviat un altre cop els èxits, amb serenor, tranquil·litat i sense precipitacions, la propera festa major serà sabàtica i aprofitaré el temps per aprendre una mica mes, ajudant a les entitats que m’ho requereixin.

I aquest es el llegat que deixo, desprès de 15 anys treballant des d’una entitat que vaig portar en el cor, però també en el cap.

Per acabar un petit recull de diferents fotografies que selecciono per il·lustrar aquesta experiència viscuda.