La trompeta de la mort (Craterellus cornucopioides, del llatí cornucopia:
corn de l'abundància), o simplement trompeta, o vaqueta negra, rossinyolic
negre, rossinyol negre, o orella d´ase, és un bolet comestible apreciat però
molt desconegut per a molts boletaires. El seu aspecte gris-negrós fa que sigui
rebutjat per molta gent, no obstant és un bolet tant o més bo que el seu parent
el camagroc.
De color gris fosc o bru negrós, en forma de corn o d'embut profund (d’aquí
el seu nom) que arriba gairebé fins a la base del peu, de marge estès, carn
tenaç i aromàtica, amb la superfície himenial simplement rugosa. La seva carn
prima i fibrosa difícilment es podreix.
Es troba en boscos de planifolis en sòls silícics humits. Poden trobar-se
formant erols a l´estiu i a la tardor
Les trompetes de la mort per a mi eren el gran desconegut, segurament per
que a les zones per on anava a buscar bolets, de petit amb l’avi i la família pel
Montseny i a les que vaig avui dia per Sant Boi de Lluçanès, no se’n fan. I va
ser el meu amic Jaume Comas, l’altre Jaume Comas, qui un dia sopant a casa seva
va parlar-me de les trompetes i sense pensar-ho gaire en va treure una bossa
del congelador i en 15’ minuts ja les estàvem tastant. Realment bones; Em digué
que Ell anava en un lloc, del qual no donaré ni una sola pista, on si hi havia trompetes
en 10' collia dos cistells, des de aquella conversa fins avui poder han
passat, sis o set anys, en dues ocasions vàrem poder coincidir, però en el lloc no
hi havia, i sempre li he fet la conya de si home si dos cistells i el any que
vaig amb Tu, fiuuuuuuu, fins aquesta temporada que vàrem triomfar i no dos
cistells, tres i per que no en volíem mes, xops per que com plovia aquell dia, ara tinc el congelador ple, per que
no les he assecat, he preferit passar-les per la paella i un cop han tret l’aigua
i fredes, embossar-les i congelar-les.
No se com anat la temporada en general per a resta, jo crec que només he
sortit al bosc unes sis vegades, però amb aquest amic es un plaer anar a buscar
bolets, per que arribes a plorar del que arribes a trobar, sense moure’s de
lloc i poder camines mes o menys, tan se val en 10’ o 15' omples mes d’una vegada.