dimecres, 5 d’abril del 2017

Les trompetes de la mort



La trompeta de la mort (Craterellus cornucopioides, del llatí cornucopia: corn de l'abundància), o simplement trompeta, o vaqueta negra, rossinyolic negre, rossinyol negre, o orella d´ase, és un bolet comestible apreciat però molt desconegut per a molts boletaires. El seu aspecte gris-negrós fa que sigui rebutjat per molta gent, no obstant és un bolet tant o més bo que el seu parent el camagroc.

De color gris fosc o bru negrós, en forma de corn o d'embut profund (d’aquí el seu nom) que arriba gairebé fins a la base del peu, de marge estès, carn tenaç i aromàtica, amb la superfície himenial simplement rugosa. La seva carn prima i fibrosa difícilment es podreix.

Es troba en boscos de planifolis en sòls silícics humits. Poden trobar-se formant erols a l´estiu i a la tardor


Les trompetes de la mort per a mi eren el gran desconegut, segurament per que a les zones per on anava a buscar bolets, de petit amb l’avi i la família pel Montseny i a les que vaig avui dia per Sant Boi de Lluçanès, no se’n fan. I va ser el meu amic Jaume Comas, l’altre Jaume Comas, qui un dia sopant a casa seva va parlar-me de les trompetes i sense pensar-ho gaire en va treure una bossa del congelador i en 15’ minuts ja les estàvem tastant. Realment bones; Em digué que Ell anava en un lloc, del qual no donaré ni una sola pista, on si hi havia trompetes en 10' collia dos cistells, des de aquella conversa fins avui poder han passat, sis o set anys, en dues ocasions vàrem poder coincidir, però en el lloc no hi havia, i sempre li he fet la conya de si home si dos cistells i el any que vaig amb Tu, fiuuuuuuu, fins aquesta temporada que vàrem triomfar i no dos cistells, tres i per que no en volíem mes, xops per que com plovia aquell dia, ara tinc el congelador ple, per que no les he assecat, he preferit passar-les per la paella i un cop han tret l’aigua i fredes, embossar-les i congelar-les.


No se com anat la temporada en general per a resta, jo crec que només he sortit al bosc unes sis vegades, però amb aquest amic es un plaer anar a buscar bolets, per que arribes a plorar del que arribes a trobar, sense moure’s de lloc i poder camines mes o menys, tan se val en 10’ o 15' omples mes d’una vegada.