L’any 2009, un grup de joves, que
dirigien i formaven part dels tabalers de la riera, grup avui desaparegut,
vinculat a la colla de diables de la riera, van venir a trobar-me i van
plantejar-me un projecte infantil de percussió, aleshores Jo era ja cap de
colla de l’entitat i portava gran part del pes de la seva direcció.
Aquest Jovent, sentia la
necessitat de treballar pels mes petits i difondre la percussió, les
expectatives eren grans; Ja feia uns quatre anys que treballàvem plegats amb
tabalers de la riera, i vaig pensar que era el moment d’apostar per Ells i de
que poguessin formar-se amb noves responsabilitats i obligacions, la idea es va
posar sobre de la taula amb el meu suport incondicional, poc a poc, va anar
agafant forma, fins a convertir-se en un projecte sòlid, l’experiència
adquirida des de l’any 2002 amb les espurnes i trons, secció infantil de la Colla
de Diables de la Riera, sumat, a l’entrada massiva de nens i nenes que en
aquells moments volien ser diables, va diluir alguns dubtes inicials i
facilitar les primeres passes, donant ales en el nou projecte.
Entrat l’any 2010, vàrem fer be
la feina i es van comprar els primers instruments amb una subvenció municipal, Recordo
el 18 de maig de 2010, com un dia intens, un dia de nervis, va ser el dia de la
presentació solemne a l’auditori del Castell de Rubí, dels Tronats del Tabal,
que naixia com una secció infantil de percussió, amb les expectatives posades
en el futur immediat Va ser el somni de tres joves, Oscar Jimenez, Laura Hueso
i Juan Carlos Carmona, somni que vaig ajuda a fer realitat, convertint-lo en
projecte.
Tronats del Tabal neix i es forma
com un grup de percussió infantil, sense adonar-nos, es consolida amb l’entrada
constant de nous membres i en poc temps es converteix en un grup de percussió
juvenil que absorbeix en els Tabalers de la Riera de Rubí, fet que provoca la dissolució
dels tabalers l’any 2012. Els Tronats del Tabal segueixen en actiu avui dia, Algun
d’aquells nens i nenes que van estar en el seu inici aprenent a tocar un
instrument, mes endavant aprenent a formar part d’un col·lectiu i avui dirigint
aquest gran grup de percussió, creixent i formant-se com a persones.
Per mi va ser una experiència viscuda,
una bona experiència que només m’ha donat satisfaccions, veure’ls avui com segueixen endavant es un gran orgull
personal al igual que se que ho es per aquests tres joves que un bon dia els va
passar pel cap un somni que es va fer realitat.
